El setembre ha estat més fred que la mitjana a Catalunya

La meteorologia del mes de setembre ha estat marcada per la retirada de la massa d’aire càlida tropical en els nivells més baixos de la troposfera que va afectar Catalunya durant gran part de l’estiu. Aquest fet ha estat la conseqüència d’una ondulació del flux zonal en els nivells mitjans de la troposfera amb una direcció nord-oest a sud-est i una ubicació de l’anticicló Atlàntic al nord de la seva posició habitual, provocant un flux del primer i del quart quadrant a les nostres latituds. Aquesta configuració ha afavorit el pas de pertorbacions atlàntiques amb aire fred que ha provocat un descens tèrmic i l’aparició de tempestes repartides molt irregularment al territori.

Si bé entre els dies 1 i 4 es va enregistrar precipitació a Catalunya amb unes quantitats poc abundants, el primer episodi de precipitació destacat es va produir els dies 6 i 7 de setembre quan el pas d’una línia d’inestabilitat en altura va provocar la formació de tempestes que van afectar el quadrant nord-est del país.

·         La precipitació registrada més destacada a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) van ser: 69,7 mm a Mataró - Vista Alegre (XOM) i 66,1 a Mataró - Can Canyelles (XOM), al Maresme; 49,5 mm a Perafita (Osona) i a la Vall d’en Bas (XOM), a la Garrotxa; 48,6 mm a Arenys de Mar (XOM), al Maresme; i 47,0 mm a Dosrius - PN Montnegre Corredor (el Maresme).

·         Tres estacions van superar el llindar d’SMP per intensitat de pluja (20 mm en 30 minuts): 32,6 mm a Perafita (Osona), 22,3 mm a Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès) i 20,2 mm a Dosrius - PN Montnegre Corredor (el Maresme), mentre que a Perafita es van enregistrar 2,8 mm en 1 minut i 2,0 mm a Dosrius - PN Montnegre Corredor (el Maresme).

El pas d’un sistema frontal amb una baixa en superfície, que es va aprofundir al golf de Lleó provocant un flux del nord a Catalunya, va causar precipitació general durant el dia 9 i neu al Pirineu.

·         La precipitació registrada més destacada a les estacions gestionades per l’SMC van ser: 46,3 mm a Viladrau (Osona); 31,4 mm al Lac Redon (2.247 m) a la Val d’Aran; i 26,5 mm a Parets del Vallès.

·         La baixada de la temperatura com a conseqüència de la massa d’aire fred que acompanyava el front va afavorir que la precipitació fos en forma de neu al Pirineu, destacant els gruixos registrats a les parts més elevades del Pallars Sobirà: 8 cm a Certascan (2.400 m) i 7 cm a Bonaigua (2.266 m).

El causant d’aquesta situació va ser l’arribada d’un profund solc amb aire molt fred a les capes mitjanes i altes de la troposfera i l’entrada de vent del nord en superfície. La temperatura va ser clarament inferior a la normal per l’època a Catalunya, amb ambient d’avançada tardor i precipitació que en alguns moments va arribar a ser en forma de neu fins a cotes de 1.600 o 1.800 m al Pirineu i Prepirineu, amb gruixos de neu nova de 20 cm a les cotes més altes.

·         El dia 15 més de la meitat de les estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades (73 de 139) van registrar la temperatura màxima més baixa en un mes de setembre. Entre les 56 estacions que tenen més de 20 anys de dades, 25 d’elles no havien mesurat mai una màxima tan baixa al setembre.

·         La matinada del dia 16 al 17 va ser freda per l’època de l’any arreu del país, amb glaçades a cotes altes del Pirineu i alguns valors de temperatura mínima inferiors als 5 °C a diversos sectors de l’interior. 7 de les 139 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van mesurar la temperatura més baixa de tota la seva sèrie en un mes de setembre, ubicades fonamentalment al litoral Central, el Penedès i el Baix Camp.

·         Durant les hores centrals del dia 15, la nevada va afectar tot el Pirineu i Prepirineu, amb una cota que va anar baixant des dels 2.400 m fins als 2.000 m, puntualment per sota. El dia 16 es van repetir les nevades, sovint en forma de ruixat localment acompanyat de tempesta, que en alguns casos va caure fins a cotes encara més baixes, entre 1.600 i 1.800 m. Els gruixos de neu recent més destacats van ser: 20 cm a Certascan (2.451 m), 11 cm a Salòria (2.451 m) i 10 cm a Espot (2.519), totes elles al Pallars Sobirà.

·         Els dies 14 i 15 va ploure arreu del país i es van acumular més de 20 mm a bona part del centre i nord, amb alguns màxims de fins a 50 mm a punts del Vallès Occidental i Osona. Lluny de ser un episodi de pluja excepcional, feia gairebé mig any que al conjunt del país no es registrava un dia tan plujós, des de l’episodi del 24 i 25 de març de 2017. El dia 16 van descarregar xàfecs localment acompanyats de tempesta al nord del país, que en alguns casos van acumular fins a més de 20 mm, com és el cas de Navata (Alt Empordà), amb 29,8 mm.

La circulació zonal que dominava els nivells mitjans de la troposfera va afavorir el pas d’una pertorbació que va provocar precipitació entre els dies 22 i 25. El dia 22 va ser puntualment molt intensa i va deixar quantitats per sobre dels 40 mm a l’extrem sud del país, i fins i tot per sobre dels 50 mm a Mas de Barberans (Montsià). El dia 25 les quantitats registrades van superar els 40 mm a punts d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa.

·         La precipitació registrada més destacada a les estacions gestionades per l’SMC van ser: 53,4 mm a Mas de Barberans (el Montsià); 53,1 mm a Ulldeter (1.999 m)-XOM al Ripollès; i 49,0 mm a Planoles (XOM) al Ripollès.

·         12 estacions van superar el llindar d’SMP per intensitat de pluja (20 mm en 30 minuts), de les que cal destacar: 40,5 mm en Alfarràs (el Segrià); 35,0 mm al Pantà de Siurana (el Priorat); 34,5 mm a Mas de Barberans (el Montsià); i 33,9 mm a Blancafort (la Conca de Barberà).

·         Pel que fa a la precipitació màxima en 1 minut, destaca especialment el registre de 5,0 mm en 1 minut a Blancafort (Conca de Barberà). La pluja només va durar 16 minuts, durant els quals es van recollir 33,8 mm, dels quals 30,2 mm van caure en 10 minuts.

El període s’ha de qualificar de termomètricament fred a Catalunya, especialment a les parts més elevades del Pirineu occidental  (figura 1). Al conjunt del país ha estat el setembre més fred des del setembre del 2015.

Les anomalies fredes tan destacades que s’han enregistrat al llarg del mes a Catalunya han estat fruit de la retirada de la massa tropical com a conseqüència del flux del nord que ha afavorit l’entrada de masses d’aire més fresques procedents d’altes latituds. Cal remarcar l’episodi de fred entre els dies 14 i 17.